Un mur separava les teves dèries dels meus deliris, la grandiloqüència pròpia del minimalisme aliè, l’estètica de l’artista de l’ètica del jurista, el blanc de la puresa del negre del pessimisme.
Quan el mur caigué, l’efecte de l’osmosi ens convertí en una parella ben insípida i uniforme.
Que bo!
Molt bo. Les bones tanques fan bons veïns.
Que buena perspectiva !! Y esos adoquines le dan un toque genial.
Muchas grácias. Viniendo de un gran artista como tu es un gran halago